Deia el pintor català Santiago Rusiñol a propòsit de Satie, que si la fortuna no li jugava una mala passada, el seu nom sonaria amb el temps. I, tot i que no tota la seua producció es coneguda, les tres Gymnopédies per a piano formen part de l'actual repertori pianístic. Ja desde les primeres partitures Satie destaca per importants innovacions i avança aspectes, com el llenguatge modal, paral·lismes, acords de novena tractats de manera lliure, enllaços sense funcionalitat tonal...que més tard s'apropia l'Impressionisme.
 |
| Satie's Parade |
Per a Milhaud el seu art va ser un autèntic Renaixement, en el que després de trobar una nova direcció, va deixar pas a altres per tal de continuar el camí que començà. I és que, sense cap mena de dubte, fou una de les figures claus de l'edat moderna, un excèntric visionari, amb una concepció de la música poc pretensiosa, però a la vegada més popular i 'democràtica'.
Fou el primer compositor conegut en alterar el so del piano en la versió per a piano de la seua Piege de Méduse, amb el que posteriorment John Cage va denominar 'Piano preparat'. Peces com Vexations i Avant-dernières pensées són minimalistes moltes dècades abans que aquesta paraula tingués significat en la música. La seua Música de Mobiliari, concebuda per a activitats quotidianes, va ser admirada per Duchamp, el qual va presentar la seua Pintura Mobiliari.
L'obra Parade per a orquestra, és un ballet en un acte, coreografiada per Massine, basat en un poema de Cocteau i amb decorats i vestuaris dissenyats per Picasso. I és sense cap dubtes, el punt àlgid de la seua creació que va representar un revulsiu en tots els punts de vista al món artístic. Amb una orquestració adequada i original, que incloïa ritmes de jazz, i efectes musicals molt poc habituals a l'època, com sirenes i el so d'una màquina d'escriure.
