En aquesta pàgina aniré incloent-hi al llarg del curs, tant distintes propostes d'audicions, per tal de conéixer l'evolució de la Polifonia i de l'Harmonia, com propostes d'activitat per tal de treballar les distintes tècniques polifòniques aparegudes al llarg de la història de la música.
- La polifonia primitiva (S. IX fins al s. XII) Ars Antiqua
Polifonies no mesurades (sense indicacions de ritme) i basades en part, en la tradició oral.
Música Enchiriadis és un tractat anònim medieval del segle IX, que es caracteritza per recollir els primers indicis de música i teoria polifònica (Utilització de distintes veus simultàniament). Segons les descripcions d'aquest tractat hi ha distintes tècniques per tal de crear polifonia (anomenades organum).
- L'organum paral·lel, també anomenat simple o estricte, que consisteix en la repetició de la melodia a l'octava, cinquena o quarta justa.
- L'organum compost, que consisteix a afegir-li a l'organum simple altra o altres veus; sempre amb consonàncies justes (8es, 5es, 4es)
- L'organum convergent, que no és més que un paral·lel modificat, en el que naix i acaba en la mateixa nota. Les dues veus parteixen de l'uníson, i la vox principalis ascendeix fins a formar quartes paral·leles amb l'organalis.
Quin tipus d'Organum penses que és aquesta seqüència?
Tècnica de l'Organum
Una de les primeres tècniques emprades per a construir les primeres obres polifòniques fou la d'escollir una melodia existent (Vox Principalis) i afegir-li altra melodia a distància de 5a o 4a (Vox Organalis).
2a Proposta d'audició. Tropari de Winchester (s.XI)
El Tropari de Winchester (s. XI) és la primera obra polifònica amb la idea de ser interpretada i consisteix en dos manuscrits de 174 organa per a dues veus amb notació sols parcialment diastemàtica (notació precisa), de manera que la seua transcripció resulta complexa. La vox organalis es situa sobre la vox principalis, convertint-se en una norma als segles següents. La vox principalis a partir d'este moment s'anomena cantus firmus.
Tècnica del Discantus
La tècnica en la que la Vox Organalis transcorre per moviment contrari a la de la Vox Principalis, a diferència de l'Organum Paral·lel. Les dues veus tenen en cada sil·laba un nombre semblant de notes
Proposta d'activitat. A partir d'aquesta Càntiga de Santa Maria nº 328. Sabor a Santa Maria, construeix una segona veu amb la Tècnica del Discantus.
3a Proposta d'audició. Escola de Sant Marcial de Limoges (s.XII)
L'Escola de Sant Marcial de Limoges (Saint Martial de Limoges) fou una escola medieval de composició a l'abadia benedictina de Sant Marcial a la localitat francesa de Limoges que començà la seua activitat a la primera meitat del S.XII. Es coneguda per la composició de tropos, seqüències i organum primitiu. A més va aconseguir desenvolupar l'organum melismàtic o organum florit que va suposar altre pas en l'evolució de l'organum, sent escola precursora de l'Escola de Notre Dame de Paris.
Tècnica de l'Organum melismàtic o florit
Tècnica polivocal en la que la veu principal, amb duracions llargues, es situa al baix (Cantus Firmus) mentre que la veu aguda està carregada de floritures musicals.
Poden coexistir vàries veus organals, de manera que quan sols hi ha una veu acompanyant la veu principal parlem de Duplum, Triplum quan hi han dues veus florides acompanyant el baix, i amb tres veus Quadruplum. Als ornaments que canten les veus florides se'ls anomena melopees.
L'Escola de Notre Dame de París fou una escola de composició medieval a la catedral de l'arxidiocesi de París i que començà l'activitat el 1170 fins el 1250. La majoria de compositors són anònims però un teòric anglés, que hui dia és conegut per Anonymous IV, cita a Leonin i Perotin entre els compositors allà establerts. Especifica a més que van compilar el llibre d'organum conegut com Magnus Liber. S'ha de destacar que Perotin és el primer compositor d'organum quadruplum (organum a quatre veus), almenys del primer del qui ens ha aplegat la música.
Tècnica de l'Organum quadruplum
En esta tècnica comença a rebre importància el perfil harmonic, ja que a 4 veus ven generant-se harmonies (molt primitives i sense tenir en compte el concepte d'acord). L'intercanvi de melodies d'una veu a d'altra és el recurs melòdic-harmònic més utilitzat. La sensació harmònica general és d'inmovilisme, així sols quan canvia el tenor hi ha sensació de moviment harmònic. Es permeten intervals de quarta i cinquena sobre el tenor, formant entre d'elles en ocasions, segones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun suggeriment per tal de millorar aquest blog no dubtes en fer-m'ho arribar. Estaré ben agraït.