1. Per tal de fer el 1r exercici sobre Fragments fraseològics adjunte uns exemples de compositors (De Mozart a Shostakovich), per comprendre la seua construcció. Seria convenient que analitzareu l'harmonia implícita en cadascun dels antecedents.
3. Per tal de fer el 3r exercici sobre Variació dels Motius adjunte variacions sobre el motiu anterior de Mozart, per tal de entendre com es desenvolupen.
Per a la variació dels intervals del motiu és necessària una comprensió i intel·ligibilitat del motiu resultant, de manera que no totes les variacions a partir de la modificació dels intervals són vàlides.
4. Per tal de comprendre la Modalitat adjunte distints exemples. S'ha de fer notar el caràcter especial de cadascun d'ells. La majoria dels examples són del S.XX, tot i que hi ha casos de Beethoven i Mozart.
En aquest exemple d'Erik Satie s'ha de tenir en compte la no-referència de la melodia a la 6a dòrica (Fa#), que si fa en canvi l'harmonia amb acords triàdics (v-IV-ii-III / IV-i-IV-ii).
En aquest cas, Respighi utilitza a la melodia la 6a dòrica, mentre la part aguda és exclusivament harmònica, 5es i 4es (acords i-IV) sobre un pedal de tònica, per tal de recrear l'atmòsfera gregoriana.
En algun moment Beethoven sembla cadenciar cap a Do però ho evita dirigint-se a Re com a Tònica del Dòric. La 6a dòrica (Si) apareix a l'inici del tema.
Debussy en aquest cas harmonitza la melodia en Sol com a centre tonal amb acords una mica més complexos, de manera que el VII sempre apareix amb 6a afegida quan la segona frigia tendeix a resoldre al I.
En la cadència de la semifrase apareix una 6a augmentada francesa que resol directament a la tònica (hi ha que recordar que la 6augmentada en la música tonal tendeix a resoldre sobre la dominant de la tonalitat).
De la mateixa manera que el Tema de Thomas Tallis, i tot i que el mode frigi és un mode menor, les clàusules a la tònica formen acords majors
La manera com tracta Ravel el mode en aquest example és molt semblant a com ho fa Bizet en l'anterior cas, tot i que harmònicament és més complex. La nota que determina el mode menor (Sol en este cas) al baix es natural mentre que a l'harmonia el Sol # funciona com a nota pedal. A més apareix el La# que no és propi del Mi frigi.
Escriptura Lídia
Encara que s'aconsella evitar els acords que continguen la 5a disminuïda/4a augmentada per tal de fer referència a la tonalitat vers a la modalitat, Satie desobeïx aquesta norma creant d'aquesta manera l'acord de V7 de Sol a partir de la 7a mixolidia. La melodia, que s'inicia en el v (propi del mixolidi), és clarament modal.
La melodia que crea Ravel en l'exemple, interpretada a la flauta és clarament Mixolídia (Si Mixolidi) tot i que evita en tot cas la 7a mixolidia (La natural) que és la fonamental de l'acord. Aquest acord sobre el que desacansa la melodia està format per 5es superposades (La-MI-Si-Fa#-Do#-Sol#)
En aquest cas Gershwin deixa ben clara la modalitat, amb un disseny-pedal de Sib i la melodia que descansa en la 7a mixolidia (La b).
De manera semblant a com ho fa Gerhswin, Bartok realitza un disseny-pedal sobre Mi sobre el qual descansa la melodia en Mi Mixolidi.
Tot i que posteriorment existeix un intercanvi modal (de La eòlic a La dòric) l'inici d'aquesta melodia és clarament eòlic.
El fragment de l'exemple està tractat de manera acordal, i encara que empra més acords secundaris que principals (i-III-i-VII-VI-VII-i-III), és clarament eòlic.
5. En aquesta activitat per tal de comprendre la Polimodalitat, la Politonalitat modal, tots dos a l'hora, la Polimodalitat tonal, l'Intercanvi modal o la Modulació modal, adjunte varis examples.
Modalitat
- Escriptura Dòrica
- Escriptura Frígia
Tema en Frigi de Thomas Tallis en el qual es basa Vaughan Williams per a la seua fantasia. Tot i que la melodia no denota el frigi, la 2a frígia (Fa natural) no apareix en cap moment, l'harmonia si ho fa. A més s'ha de denotar que les clàusules finals de cada semifrase s'aplega a l'acord de Mi M. L'harmonització és únicament i-II.
En aquest exemple, i com que està basat a partir de l'anterior tema, la melodia gira clarament, al voltant del Sol frigi, tot i que l'harmonia sembla cadenciar cap al Do eòlic (v-iv-III-VI/i-v/VI-i-iv/i)).
En la cadència de la semifrase apareix una 6a augmentada francesa que resol directament a la tònica (hi ha que recordar que la 6augmentada en la música tonal tendeix a resoldre sobre la dominant de la tonalitat).
Debussy, en aquest cas, sols utilitza els acords triàdics quan són els de tònica la resta són més complexos (La maj.9 / C#m 7). Per altre costat, la 4a lidia (Sol#) està present en tot el fragment.
La frase de l'exemple està completament en Re lidi i la 4a lídia està present en tot moment.
Sobre el Pedal de Do, Ravel crea acords sobre el mode lidi (I-II), a excepció dels dos últims acords que estan fora del mode.
Tot i que no és habitual al classicisme emprar el mode lidi, en aquesta exemple i per tal de reflectir el caràcter pastoral de la peça, Mozart utilitza la 4a lídia (Sol#) amb doble Pedal de Tònica i Dominant.
- Escriptura Mixolídia
Encara que s'aconsella evitar els acords que continguen la 5a disminuïda/4a augmentada per tal de fer referència a la tonalitat vers a la modalitat, Satie desobeïx aquesta norma creant d'aquesta manera l'acord de V7 de Sol a partir de la 7a mixolidia. La melodia, que s'inicia en el v (propi del mixolidi), és clarament modal.
En aquest cas Gershwin deixa ben clara la modalitat, amb un disseny-pedal de Sib i la melodia que descansa en la 7a mixolidia (La b).
De manera semblant a com ho fa Gerhswin, Bartok realitza un disseny-pedal sobre Mi sobre el qual descansa la melodia en Mi Mixolidi.
- Escriptura Eòlica
Aquest exemple de Medtner està escrit sobre l'escala Eòlica de La i la primera semifrase descansa sobre el Vm com una espècie de semicadència, propia de l'escala eòlica (la progresssió d'acords és i-III/i-VI-v/i-III-v-i).
L'exemple és clarament modal, tot i que Ravel utilitza la cadència tonal (Subdominant-Dominant) en sentit modal (iv-v-i).
- Escriptura Lòcria
En l'exemple no apareix la 5a lòcria (Do) pròpia de la tonalitat, però hi ha que dir que la peça està totalment composada en el mode locri.
Com que la melodia gira al voltant de Do i com el locri no és un mode estable per tenir la 5a disminuïda en l'acord de tònica, Shostakovich tracta de donar-li importància a Do amb el si natural a la manera de floreig, a més de escriure'l com a nota pedal incloent-hi a l'acord la 5a lòcria (Sol b).
- Polimodalitat
- Dos modes distints amb el mateix centre tonal. Quan més allunyat siguen el centres
En l'example el centre tonal és Mi però la melodia, que esta escrita en mode eòlic (Fa#), s'harmonitza amb el Frigi (Fa natural)
Aquest cas de Bartok es tracta de polimodalitat tonal, ja que tenen en el mateix centre tonal Fa però la veu superior es presenta en Fa menor mentre la ma esquerre en Fa major.
- Politonalitat
- Dos centres tonals amb el mateix mode.
- Tonal
En aquest cas, i tot i centrar-se en dos tons distints (Sol i Re), l'oïda no ho escolta com a politonalitat per ser tonalitats molt properes, sinó més bé com un color dissonant de la tonalitat principal assentada en la veu del baix.
L'exemple d'Stravinsky es basa en dues triades simultànies majors, per un lloc en la veu superior la de Do M en estat fonamental i per altra banda en la veu inferior la de Fa# M en primera inversió.
- Modal
- Politonalitat i Polimodalitat
- Distints centres tonals amb distints modes
- Tonal
- Modal
6. Els següents exemples ens ajudaran a entendre la Modulació Modal i l'Intercanvi Modal.
En aquest exemple, abans analitzat, la melodia gira al voltant del La eòlic, fins que apareix l'acord de Re M que conté la sisena dòrica (Fa#), intercanviant el mode cap al La Dòric.
- Intercanvi Modal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun suggeriment per tal de millorar aquest blog no dubtes en fer-m'ho arribar. Estaré ben agraït.