Dones compositores a la història de la música occidental

El paper de la dona a la història de la música ha estat completament oblidat per part dels estudiosos; i és que als llibres de capçalera com l'Atles de Michels Ulrich o la imprescindible Història de la música occidental de Donald Grout, Claude Palisca i Peter Burkholder, l'aparició de les compositores no passa de ser més que un fet anecdòtic. Potser perquè existeixen poques models amb les quals basar-se i justificar l'existència musical. iI es que així ho afirmava Fanny Mendelssohn (1805-1847) quan deia que, si fins aleshores les dones no havien compost, com ho podria fer ella.

Jeunes filles au piano - Pierre Auguste Renoir (1892)

Amb quasi tota seguretat, un bon nombre d'obres foren escrites per dones o bé de manera anònima o bé baix algun pseudònim masculí evitant així problemes per gosar de dedicar-se a una feina destinada als homes. Afortunadament, no sempre fou així i des del s. XII amb figures com Hildergarda von Bingen, la trobadora Beatriu de Dia o la joglaressa Tarsiana un bon nombre de dones han quedat a la història.

Al Renaixement, tot i que l'accés a la música estava restringit a l'àmbit privat i casolà apareixen personatges importants  com la toscana Maddalena Casulana (1544-1590) que fou la primera dona a imprimir i publicar, en aquest cas madrigals, en la història de la música occidental; Vittoria Aleotti (1575-1646) compositora d'un bon nombre de motets i madrigals així com organista, clavecinista i directora. A cavall entre el Renaixement i el Barroc existí la italiana Francesca Caccini (1587-1640) coneguda com la Monteverdi de Florencia, destacà en totes les vessants musicals que exercí.

Al Barroc destaquen figures com les de Chiara Margarita Cozzolani (1602-1678) que va publicar quatre reculls musicals, tres dels quals dedicats a madrigals, la seva primera publicació, Primavera di fiori musicali, s'ha perdut; la veneciana Barbara Strozzi (1619-1677) que publicà diversos volúms de música vocal; Antonia Padoani Bembo (1640-1720) que va compondre majoritàriament obres de gèneres vocàlics com òpera, cantata i Te Deums i finalment la francesa Elisabeth-Claude Jacquet de la Guerre (1666-1729) que fou l'única compositora en el cercle intel·lectual femení de Lluís XIV junt amb escriptores notables com Madame de Scudery, Madame de La Fayette i Madame de Sévigné.

Ja al classicisme, com que l'ambient musical es desenvolupa a l'Arxiducat d'Àustria és allà on trobem les següents figures. Així doncs en primer lloc apareix la vienesa d'origen espanyol Marianna Martínez (1744-1812) deixeble de Haydn. Probablement una de les figures més importants del classicisme tot i que mai exercí oficialment d'intèrpret o de compositora per la seua condició social. Maria Theresa von Paradis (1759-1824) cega des dels cinc anys trobà en la interpretació i la composició un consol per tal de minvar la seua invalidesa. Va escriure òperes, cantates, peces corals, concerts per a piano, peces per a cambra i per a teclat i finalment Maria Anna Mozart (1751-1829) fins fa molt pocs anys no s'ha sabut que moltes de les composicions de la seua llibreta d'apunts són pròpies, però  també molta de la seua obra s'haja perdut, ja que al'època els escrits i les obres de les dones quedaven en la ignorància.

Al romanticisme la presència de la dona sembla més substancial, tot i que en cap moment s'aplega a la professionalització i en casos com els de Fanny Mendelssohn (1805-1847), Clara Schumann (1819-1896) i Alma Mahler (1879-1964) s'ha descobert que els seus respectius familiars es van apropiar de les seues obres, relegant-les a l'anonimat com a compositores.

Ja al s. XX dues figures, en aquest cas germanes, destaquen per sobre de la resta. I es que les Boulanger foren compositores que es guanyaren el respecte del món de la música. El 1913, Lili Boulanger (1893-1918) guanyà el Premi Roma per la seua cantata Faust et Helene. Nadia Boulanger (1887-1979) destacà més per la seua faceta de pedagoga, ja que decidí abandonar la composició a la temprana mort de la seua germana. Entre els seus alumnes destaquen personatges il·lustres en la història moderna de la música occidental com Aaron Copland, Astor Piazzola, Leonard Bernstein o Philip Glass.