Sonata per a piano núm. 1 en Do M, KV 279 (1774)

1. Context de la Sonata per a piano núm. 1 en Do M, KV 279 (1774)

2. Anàlisi

   1.1 Primer moviment (Allegro)

      1.1.1 Secció I (Exposició)

      1.1.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.1.3 Secció III (Recapitulació)

   1.2 Segon moviment (Andante)

      1.2.1 Secció I (Exposició)

      1.2.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.2.3 Secció III (Recapitulació)     

   1.3 Tercer moviment (Allegro)

      1.3.1 Secció I (Exposició)

      1.3.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.3.3 Secció III (Recapitulació)   

1. Context de la Sonata per a piano núm. 1 en Do M, KV 279 (1774)

Al llarg de la seua carrera, Mozart va compondre les seues sonates per a piano per diverses raons; bé per a interpretar-les en les seues innombrables gires de concerts, bé com a material docent per a les seues alumnes de classe alta, bé a canvi d'alguna gratificació per part l'alguna persona amb algun títol nobiliari o, en algun dels seus moments de crisi financera per tal de vendre-les a alguna editorial. En el seu conjunt, aquestes sonates poden agrupar-se en quatre col·leccions, així doncs aquesta Sonata pertanyeria al primer grup, corresponent a les Sonates KV 279 fins a la KV 284 compostes tant a Salzsburg com a Munic entre el 1774 i el 1775 quan Mozart ja gaudia d'una considerable fama.

Aquesta Sonata rep certa influència de les sonates de Haydn, reflectit sobretot en la recapitulació, en la que el material temàtic no es presenta literalment, sinó amb algun tipus de variació. La textura de les primeres sonates de Mozart coincideix amb les característiques de l'Estil Galant.

- Textura predominant de melodia acompanyada, evitant així la densitat de la textura contrapuntística de l'última etapa del Barroc.

- La melodia pren importància i es sosté amb patrons d'acompanyament senzills.

- El baix i les harmonies perden la importància i complexitat que havien adquirit en èpoques anteriors emfatitzant-se i les harmonies de tònica i dominant.

- Es tendeix la utilització de frases regulars, generant així textures estables i equilibrades.

2. Anàlisi

Primer Moviment (Allegro)

Forma Sonata. Do Major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-38)

Tema A (c. 1-16). Tema en Do major construït en 2 períodes. El 1r període (2+2) finalitza en cadència autèntica perfecta (ii6-V-I), mentre que el 2n període està format alhora per dues frases; la frase d'antecedent (2+2) que finalitza en cadència trencada (vii7/vi-vi) i la frase de conseqüent (2+2) que finalitza al tercer temps del compàs en cadència autèntica perfecta (IV-I6/4-V7-I). Aquest període finalitza amb 4 compassos d'ampliació amb funció transitiva, en semicadència (ii6-I6/4-V). L'acord V de Do M servirà com acord pivot per a modular a Sol M.

Tema B (c. 17-38). Grup temàtic en Sol M construït amb dos temes (b1 i b2)
Tema b1 (c. 17-31). Tema en Sol M construït en 3 frases. Frase antecedent (2+3) s'inicia en anacrusa en la Dominant del II grau (V de La m) i en cadència perfecta (ii-V-I), frase en progressió descendent de 2es. (2+2) i finalment frase cadencial en funció liquidativa (procés cadencial i cadència) (3+2); que cadència amb l'autèntica perfecta (ii-I6/4-V7-I).
Tema b2 (c. 31-37). Tema construït en una sola frase (2+2+2).
Coda. (c.37-38). Coda del tema B; doble 'apogiattura' i prolongació de l'acord de Tònica (Dominant de la tonalitat principal)

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 39-58)

1r episodi (c.39-45). S'inicia en la tonalitat homònima menor de la dominant (sol m) per  tal de desenvolupar el motiu final del Tema b1 (en sol m-re m-Do M-la m). Finalitza en semicadència de L a menor (iib6-V)

2n episodi (c.45-47). Progressió modulant per cinquenes descendents (Mi-la-re-sol-Do-Fa)

3r episodi (c. 48-51). Elaboració del 2n període del Tema A en Fa M

Retransició (c. 51-57). Pedal figurat de Dominant de Do M (Tonalitat principal) que enllaça mitjançant una soldadura melòdica (c.58) en la Recapitulació.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 58-100)

Tema A (c. 58-69). El primer període (2+2) és idèntic a l'Exposició. El segon període, que funciona com un passatge en funció de transició, és modulant (Do M-Fa M-re m-do m-Do M). El tema A finalitza en semicadència.

Tema B (c. 70-98).  De la mateixa manera que a l'Exposició, el segon grup temàtic està construït amb dos temes (b1 i b2), en aquest cas en la tonalitat principal.

Tema b1 (c.70-92). La primera frase d'antecedent s'inicia, per analogia a l'exposició, en la Dominant del II grau (V de Re m). La frase comença amb els accents creuats respecte al tema B de l'exposició, però afegeix mig compàs per tal finalitzar amb els accents en la posició original. La següent frase torna a invertir els accents per la interpolació d'aquest mig compàs addicional i implicarà que la següent frase (c. 74-78) també tinga els accents canviats. Un altre dels punts a destacar d'aquest b1 és l'addició dels c. 82-86 que corresponen als quatre compassos de transició entre el Tema A i el B en l'Exposició.  Aquesta frase addicional finalitza en semicadència (ii6-I6/4-V)  per donar pas al procés cadencial (ii-I6/4-V7-I) per tal que inicie l'últim tema.

Tema b2 (c. 92-98) Tema exacte a l'exposició però en tonalitat de Do M que condueix a la cadència final.

Coda (c. 98-100). Coda del tema B; doble 'apogiattura' i prolongació de l'acord de Tònica.

Segon Moviment (Andante)

Forma Sonata. Fa Major

No és habitual que el segon moviment d'una Sonata estiga escrit en Forma Sonata (completa) i menys que tots els moviments s'estructuren de la mateixa manera.

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-29)

Tema A (c. 1-6) Tema en Fa Major format per una frase breu estructurada en 6 compassos (2+2+2) amb textura de melodia acompanyada. Inicia en anacrusa i finalitza després de l'ictus.

Transició (c. 6-10) Breu pont modulant estructurat en 4 compassos (1+1+2) que ens porta cap a la Semicadència de Fa (I6/4-V/IV-V/V-V), aquest acord servirà de pivot per a modular a la Dominant (V de Fa M, I de Do M)

Tema B (c. 11-26) El tema s'inicia en anacrusa i està articulat en 16 compassos ((4+3)+(4+5)). Per l'elisió d'un compàs la frase d'antecedent està formada per 7 compassos, la frase de conseqüent s'estén mitjançant la repetició i variació del motiu de 2 corxeres a distància de 2a. fins a cadenciar a Do M (I6/4-V/V-V4  3-I)

Coda (c. 26-29) Coda que finalitza amb l'acord de sobretònica (I+7  8).

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 29-43)

Secció en funció d'elaboració, articulada en 14 compassos (4+4+6). S'inicia en Do Major amb l'elaboració del cap del Tema A. Transita per Re m (Relatiu de la tonalitat principal) elaborant en aquest cas la cua del tema, Sol m (Relatiu de la Subdominant) per a finalitzar en Semicadència de Fa (I6/4-V7). La unió amb la recapitulació es realitza mitjançant un enllaç melòdic.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 43-74)

Tema A (c. 43-50)  Tema en Fa Major format per dos períodes; el període d'antecedent (2+2) és igual a l'exposició, exceptuant la utilització de l'acord de setena disminuïda en 3a inversió al final del període. El període del conseqüent (1+2+1) finalitza en semicadència (V-vii/vi-vi-V/V-V) i inclou una interpolació del Tema B (motiu de les 2 corxeres).

Tema B (c. 51-68) Tema en Fa M (tonalitat principal) lleugerament modificat respecte a l'exposició, que finalitza amb desplaçament de l'ictus en cadència perfecta (I6/4-ii6/5-V7-I).

Coda (c. 68-74) La coda consisteix en la transició que apareix entre el Tema A i el Tema B de l'exposició, amb una modificació lleugera. Finalitza amb l'acord de sobretònica (I+7  8).

Tercer Moviment (Allegro)

Forma Sonata. Do Major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-56)

Tema A (c.1-10) Tema en Do Major de 10 compassos de duració i articulat en dues frases; frase d'antecedent (2+2) i frase de conseqüent (2+2+2) amb ampliació interna.

Transició (c.11-22) La transició que s'inicia en anacrusa passa de Do M fins a Sol M mitjançant modulació diatònica (V6 de Do M-I6 de Sol M). Finalitza en semicadència al compàs 22.

Tema B (c.23-56) Grup temàtic en Sol M construït amb dos temes (b1 i b2) 

Tema b1 (c.23-38) Construït en dos períodes; el primer període format per una frase d'antecendent de 6 compassos (2+2+2) consisteix en una seqüència diatònica descendent de 3a de 3 elements (model i dues repeticions) i una frase de conseqüent de 6 compassos. El segon període de 5 compassos consisteix en una sèrie de sisenes paral·leles que desemboquen en una cadència autèntica perfecta (IV-I6/4-V-I).

Tema b2 (c.38-56) Construït en dos períodes; el primer període comença per elipsis (el final del b1 és l'inici del b2) format per una frase d'antecedent de 9 compassos ((2+2)+(3+2)) que finalitza en cadència autèntica perfecta (ii6-I6/4-V7-I) i una frase de conseqüent de 10 compassos que s'inici amb enllaç melòdic.

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 57-86)

1r episodi (c.57-76) El desenvolupament s'inicia en Sol M amb la elaboració del tema b1. La frase d'antecedent (6+6) té el mateix tractament que a l'exposició (seqüència descendent), tot i que tant al model com a les distintes repeticions Mozart inclou acords  sobre el vii7 que al tema original són vii5. La frase condueix de Sol M fins a La m. 

La frase del conseqüent s'inicia amb una 6a alemanya de La m i conclou en semicadència de la mateixa tonalitat (6Al-V) tot i que aquest acord servirà de pivot per iniciar el 2n episodi en mi m.

2n episodi (c.77-86) Aquest segon episodi, on es treballa el tema principal alternat entre el soprano i el baix , comença en mi m (i6-V6/5-i), passa per re m (iiº-V+4-i6-V6/5-i) i per Do M (ii-V+4-I6). El desenvolupament finalitza amb el motiu principal en Do M per tal de recapitular una octava més alta.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 87-158)

Tema A (c.87-96) Tema en Do M que s'inicia en anacrusa, de 10 compassos de duració, i de la mateixa manera que a l'exposició, construït en dues frases. La frase d'antecedent (2+2) és exactament igual, en canvi a la frase del conseqüent (2+2+2) el motiu es trasllada al baix per a finalment tornar a invertir-se les veus i concloure  en cadència autèntica perfecta (I6-ii6-V-I).

Transició (c.97-108) La transició que s'inicia en anacrusa passa de Fa M fins a Do M (per analogia a l'exposició que s'inicia en Do M i passa a Sol M) mitjançant modulació diatònica (V6 de Fa M-I6 de Do M). Finalitza en semicadència al compàs 107.

Tema B (c.109-158) Grup temàtic en Do M construït amb dos temes (b1 i b2).

Tema b1 (c.109-124) Tema exacte a la primera secció transportat a la tonalitat principal.

Tema b2 (c. 124-158) Aquest segon tema de b és més extens respecte a la primera secció, per la interpolació de material de tema b1 (c.132-135) i per tant repetir el cap de b2 (138-140) en la part aguda, com la frase d'antecedent (2+2+2) en la part del baix per a finalitzar en una cadència autèntica perfecta (IV-I6/4-V-I) al compàs 147. El final és igual a l'exposició, tenint en compte que sols a la recapitulació s'amplia per la repetició a l'octava baixa.