Sonata per a piano núm. 2 en Fa M, KV 280 (1774)

1. Context de la Sonata per a piano núm. 2 en Fa M, KV 280 (1774)

2. Anàlisi

   1.1 Primer moviment (Allegro assai)

      1.1.1 Secció I (Exposició)

      1.1.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.1.3 Secció III (Recapitulació)

   1.2 Segon moviment (Adagio)

      1.2.1 Secció I (Exposició)

      1.2.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.2.3 Secció III (Recapitulació)     

   1.3 Tercer moviment (Presto)

      1.3.1 Secció I (Exposició)

      1.3.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.3.3 Secció III (Recapitulació)   

1. Context de la Sonata per a piano núm. 2 en Fa M, KV 280 (1774)

La sonata fou escrita la tardor de 1774 a Salzburg, en vespres d'un nou viatge a Munic per l'estrena de la seua òpera bufa La finta Giardiniera.  L'adagio, en Fa menor, és l'únic moviment lent de les díhuit sonates escrites en mode menor. El ritme de siciliana, conté un caràcter quasi patètic, al qual se li oposen tant l'alegro assai com el presto amb dos temes molt alegres que curiosament deriven rítmicament de l'adagio. Ambdós moviments ràpids tenen una clara influència haydniana. De la mateixa manera que la Sonata per a piano núm. 1 els tres moviments estan compostos amb la forma sonata.

2. Anàlisi

Primer Moviment (Allegro assai)

Forma Sonata. Fa Major.

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-56)

Tema A (c. 1-13) Tema en Fa M, la frase d'antecedent (4+2) la qual s'inicia en arpegi de tònica, s'amplia en 2 compassos per la seqüència harmònica de 2 elements (model i repetició) sobre un pedal de tònica i  finalitza en semicadència (I-V6). La frase de conseqüent (3+3) es repeteix dues vegades, la primera repetició finalitza en semicadència i la segona en cadència autèntica perfecta (IV-ii6-V-I).

Transició (c. 13-26) Pont que s'inicia per el·lipsi amb canvi de ritme a la manera del fortspinnung barroc; frase d'antecedent de cinc compassos en Fa M (s'alterna l'harmonia de tònica i de dominant), frase de transició o forstpinnung de 6 compassos que consisteix en una seqüència per 2es descendents formada per dominants secundàries (vii+4/3 del V-V; vii+4/3 del IV-IV; vii+4/3 del iii-V6/5/vi;  vii+4/3 del ii -V6/5/V) i finalment l'epíleg o procés cadencial que finalitza en semicadència (ii6-I6/4-V).

Tema B (27-54) Grup temàtic en Do M, estructurat en dos temes (b1i b2)

Tema b1 (c. 27-43)  Tema construït en dues frases, la d'antecedent (4+4) es tracta d'una frase d'estructura simètrica (I-V, V-I) i la de conseqüent de 5 compassos (2+2+1) en seqüència (V6/5/IV-ii6-I-V6/5/V-iii6-V6/5/vi-IV6), per a finalitzar en un procés cadencial (2+2) en cadència autèntica perfecta (ii6-I6/4-V7-I).

Tema b2 (c. 43-54) S'inicia per el·lipsi el segon tema que està construït per dues frases; la primera amb una durada de 5 compassos (3+2) que resol a la semicadència (ii6-V4-3), la segona és una repetició de la primera amb ampliació cadencial a l'octava  i que finalitza en una cadència autèntica perfecta (ii6-V4-3-I)

Coda (c.54-56) Basada en el motiu del cap de b2 per disminució parcial.

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 57-82)

1r episodi (c. 57-66) Episodi de 10 compassos (4(2+2)+6(2+2+2)) que s'inicia en la tonalitat de Do M per tal de desenvolupar tant el motiu de la transició (treset amb brodadures) com el motiu del b1 (variació rítmica) i finalitzar en semicadència de Re m (I6-V+6 de Do M;V6 de Re m).

2n episodi (c. 67-82) Format per 16 compassos  i estructurat en dues frases, d'antecedent i conseqüent. La d'antecedent (2+2+2+2) que utilitza els dos motius de b1 amb seqüència de 5es descendents (re-sol-Do-Fa-Sib) i la de conseqüent (5 (3+2)+3) subdividida alhora en dues semifrases; la primera que s'inicia amb una 6a alemanya de Re m i finalitza en pedal de dominant de Re m (6Al-I6/4-vii7/V-V) i la segona semifrase (c. 80-82) construïda a partir del motiu de corxeres del tema principal que modula cromàticament de Re m a Do M per tal de recapitular (V-vii7/V de Re m; V+6 de Do M).

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 83-144)

Tema A (c.83-95) El tema és manté sense cap alteració respecte a l'exposició.

Transició (c. 95-108) Amb algunes variants en els acords de les seq la transició és idèntica a l'exposició (vii+4/3 del V-V; vii+2 del VI-V6/ii; vii+4/3 del iii-iii;  vii+2 del IV -IV6; vii+4/3-I6)* i finalment l'epíleg o procés cadencial que finalitza en semicadència (ii6-I6/4-V) de Fa M.

Tema B (c.109-142) Grup temàtic en Fa M, estructurat en dos temes (b1i b2)

Tema b1 (c.109-130) La frase d'antecedent (4+4) és literal respecte a l'exposició, això sí transportada a la tonalitat principal. S'interpola, respecte a l'exposició, una seqüència diatònica de 5es descendents (Fa-Sib-Mi-La-Re) de tres elements (model i 2 repeticions) en la que el motiu de b1 s'intercanvia de veus. Posteriorment s'incorpora la frase del conseqüent de 5 compassos (2+2+1) que també és literal a l'exposició en Fa M,  per a finalitzar en un procés cadencial (2+2) en cadència autèntica perfecta (ii6-I6/4-V7-I).

Tema b2 (130-142) De la mateixa manera que a la primera secció, el tema b2 s'inicia per el·lipsi i és una còpia literal transportada a Fa M.

Coda (c.142-144) Repetició de la Coda transportada a la tonalitat principal.

*En blau l'harmonia modificada respecte a la primera secció.

 

Segon moviment (Adagio)

Forma Sonata. Fa menor

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-24)

Tema A (c.1-8) Tema en Fa m i estructurada en una frase binària periòdica de 8 compassos. La frase d'antecedent (2+2) finalitza en cadència trencada (V-VI6), la de conseqüent (2+2) transcorre cap a la cadència autèntica perfecta amb acord de sobretònica (VI-i6/4-V7-i+7  8).

Tema B (c. 9-21) Tema en el relatiu major de la tonalitat principal (La b M) que s'inicia sense transició prèvia després del calderó. Format per tres frases (episodi ternari), la primera d'elles (2+2) comença amb pedal de dominant i finalitza en semicadència (V6/V-I6/4-V), la segona (2+2) s'inicia en una 6a alemanya i conclou de nou en semicadència (vii-V+4) i per últim la tercera frase (2+3) que cadència en l'autèntica perfecta (VI-I6/4-V7-I).

Coda (c.21-24) Coda (2+2) que es repeteix dues vegades, la segona a l'octava baixa, està formada a partir de les figures rítmiques del tema B i del tema A

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 25-36)

1r episodi (c. 25-32) Episodi construït en dues frases, la primera (2+2) que s'inicia en La b M però que de seguida modula a si b m (vii+2-i6), s'articula mitjançant silencis fent referència al tema A, per a concloure en semicadència de si b m (i-V6/5). La segona frase (2+2) que s'inicia en si b m finalitza en semicadència de do m (l'acord vii7 de sib m es transforma cromàticament en el iv6  de do m) 

2n episodi (c. 33-36) Alguns anàlisi d'aquest moviment afirmen que aquest episodi és, o bé una falsa recapitulació, o bé una recapitulació en la dominant, tot i que és clar que la recapitulació és posterior. L'episodi s'inicia en do m però finalment conclou en l'acord de Do M com acord pont entre do m i fa m (I4 3 de Do M - V4 3 de Fa m). La unió entre la segona i tercera secció es realitza mitjançant un enllaç melòdic que serveix d'anacrusa del tema principal.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 37-60)

Tema A (c. 37-42) El tema s'estructura com a l'exposició, en una frase binària. En aquest cas però, es redueix la frase de conseqüent (2) que finalitza, de la mateixa manera que a la primera secció, en cadència autèntica perfecta (VI-I6/4-V7-I).

Tema B (c. 43-57) Tema en la tonalitat principal l'estructura del qual és igual a l'exposició però amb algunes variants. Tant la melodia com l'harmonia de la primera frase (2+2) té alguns canvis substancials. El baix dibuixa una escala descendent (fa-mib-reb) mentre a l'exposició és un pedal de dominant, a més de canviar harmònicament (6a Nap-vii7/V-I6/4-V-I). La segona frase (2+2) és idèntica tant harmònica com melòdicament però en Fa m, s'inicia de la mateixa manera, en una 6a alemanya i finalitza en semicadència (vii7/V-vii+4/b3). La tercera frase (2+3+2) sofreix una ampliació que ajorna la cadència autèntica perfecta (6Al-vii5/V-V7-i). 

Coda (c.57-60) Tot i que l'estructura és idèntica a l'exposició (2+2), l'harmonia i la construcció varia. A la primera secció els dos últims compassos són una repetició exacta dels dos primers a l'octava baixa, mentre que a la recapitulació no és aixi. A més l'harmonia és més rica a la recapitulació (V6/5/iv-I6/4-V7-I,vii7/iv-vii7/V-I6/4-V7-i+7  8).

Tercer moviment (Presto)

Forma Sonata. Fa major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-77)

Tema A (c. 1-16) Tema periòdic binari simètric en Fa M. La frase d'antecedent (4+4) conté dues semifrases contrastants, la primera d'elles construïda a partir de progressions de Tònica i Dominant (I-V+6-I-V+4), mentre la segona transita per la Subdominant per a finalitzar en semicadència (I6-IV-II6/4-vii5/V-V). De la mateixa manera la frase de conseqüent és idèntica a l'octava baixa, la d'antecendent amb alguna variació melòdica i finalització en cadència autèntica perfecta (I6-IV-I6/4-V-I).

Transició (c. 17-37) La transició, que s'inicia en anacrusa en la veu més greu, es divideix en 3 episodis.

1r episodi (c. 17-24) Episodi construït amb dues frases (4+4) sobre un pedal de Tònica. La segona frase és idèntica a la primera amb intercanvi de veus a la melodia.

2n episodi (c. 25-31) Episodi asimètric (4+3) format per una seqüència diatònica descendent (vi6-V6-vii+6/3-V-I).

3r episodi (c. 32-37) Repetició (fins a sis vegades) de la cadència cap a Sol M (vii7/5-I) com a dominant de Do M (Dominant de la tonalitat principal). La transició finalitza en semicadència de Do M.

Tema B (c. 38-66) Tema periòdic binari asimètric en Do M. La frase d'antecedent (4+5+3) alhora està formada per tres semifrases construïdes a partir dels motius rítmics de l'anterior moviment (1r motiu (t.A); corxera en puntet, semicorxera, corxera. 2n motiu (t.B); corxera, silencia de corxera, corxera). La frase finalitza en semicadència (II6-vii5/V-I6/4-V). En la frase de conseqüent (4+5+4), la primera semifrase és idèntica a la inicial però amb una veu inferior, la segona semifrase és una variació melòdica amb pedal interior de dominant i que conclou en cadència imperfecta (V6/5-I) i la tercera semifrase que finalitza en cadència autèntica perfecta (ii6-I6/4-V-I). El tema acaba en una Extensió potscadencial, repetició exacta a l'octava baixa de la tercera semifrase.

Coda (c. 67-77) La coda es divideix en dues frases; la primera (2+2+2) elabora el motiu principal, anacrusa del tema A,  per augmentació (V7/IV-IV-V7-I). La segona (2+2+2) que s'inicia per el·lipsi té l'estructura de la bar form (a-a-b).

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 78-106)

1r episodi (c.78-98) Aquest episodi s'estructura a partir de dues seqüències modulants descents. La primera seqüència la formen dos elements (model (4+4) i repetició (4+4)) a una segona descendent a partir dels motius del tema secundari. S'inicia en intercanvi modal respecte al final de la 1a secció (do m), transita per sol m i finalitza en Fa M; l'harmonia del model i la repetició és la que segueix (iv-V-i-ii6/5-V-i). La segona seqüència a la tercera descendent agafa com a model el final de la primera repetició i conté dos elements (model (2+2) i repetició (2+2)). S'inicia en Fa M i finalitza en re m.

2n episodi (c.98-106) Construït a partir del segon motiu del tema B (motiu de semicorxeres), el 2n episodi (4+5) la primera frase (4) s'inicia en la 6a Napolitana de re m i està realitzat a partir de sisenes paral·leles (IIb6-i6-vii6-i6), la segona frase (2+2) intercanvia les veus respecte a la primera i es tracta d'un patró de 2 compassos (6It-V) que es repeteix idènticament a l'octava baixa per a finalitar en semicadència de re m (6It-V)

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 108-190)

Tema A (c. 108-123) El tema principal es manté de manera idèntica respecte a la primera secció.

Transició (c. 124-37) La transició, que s'inicia en anacrusa en la veu més greu, es divideix en 3 episodis.

1r episodi (c. 124-131) Aquest episodi es manté sense cap canvi respecte a l'exposició.

2n episodi (c. 132-142) L'episodi interpola respecte a la primera secció, quatre compassos que funcionen com a repetició d'una seqüència diatònica de quarta ascendent (vi6-V6-vii+6/3/V-V; ii6-i6-vii+6/3-i6-ii6).

3r episodi (c. 143-148) L'episodi és idèntic amb la diferència que en aquest cas cadència cap a Do M (vii7/5-I) com a dominant de Fa M (Tonalitat principal) i la transició finalitza en semicadència de Fa M.

Tema B (c. 149-177) El tema secundari es manté de manera idèntica respecte a la primera secció, en aquest cas en Fa M.

Coda (c. 177-190) La coda és lleugerament més llarga per la prolongació de la Tònica en els quatre compassos finals.