Sonata per a piano núm. 4 en Mi b M, KV 282 (1774)

1. Context de la Sonata per a piano núm. 4 en Mi b M, KV 282 (1774)

2. Anàlisi

   1.1 Primer moviment (Allegro)

      1.1.1 Secció I (Exposició)

      1.1.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.1.3 Secció III (Recapitulació)

   1.2 Segon moviment (Tº Minuetto)

      1.2.1 Minuet I (Exposició)
          1.2.1.1 Secció I.I (Exposició)

          1.2.1.2 Secció I.II (Desenvolupament)

          1.2.1.3 Secció I.III (Recapitulació)   

      1.2.2 Minuet II (Exposició)
          1.2.2.1 Secció I.II (Exposició)

          1.2.2.2 Secció II.II (Desenvolupament)

          1.2.2.3 Secció II.III (Recapitulació)   

      1.2.3 Minuet I (Reexposició) 
          1.2.3.1 Secció III.I (Exposició)

          1.2.3.2 Secció III.II (Desenvolupament)

          1.2.3.3 Secció III.III (Recapitulació)       

   1.3 Tercer moviment (Allegro)

      1.3.1 Secció I (Exposició)

      1.3.2 Secció II 

      1.3.3 Secció III (Recapitulació) 

1. Context de la Sonata per a piano núm. 4 en Mi b M, KV 282 (1774)

Amb una estructura inusual respecte a la resta de sonates de la col·lecció (KV 279-KV 284) pel seu primer moviment en Adagio , la data de creació d'aquesta sonata ha sigut discutida per alguns estudiosos del tema. Aquest canvi en la data de composició implicaria així un canvi en el número de catàleg de les sonates per a piano del mestre salzburgués. 

2. Anàlisi

Primer Moviment (Adagio)

Forma Sonata. Mi b Major

Tot i que en alguna edició la indicació de tempo és Allegro, el primer moviment és un Adagio. Pel que fa a la forma d'aquest moviment, tot i ser clarament Forma Sonata, l'última secció recapitula sols parcialment, ja que el tema principal no torna a aparéixer. 

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-15)

Tema A (c. 1-4) Tema principal en Mi b M, molt breu (1+2) que s'inicia en la tonalitat principal i finalitza en cadència autèntica perfecta (V7/4 3/V-V7-I).

Transició (c. 4-8) Pont modulant (1+2+2) que s'inicia en Mi b M i transita cap a Si b M (I-V+4-I6 de Mi b M; IV6-IVm6-V7-vii7/V-V+7 8 de Si b M).

Tema B (c. 9-15) Tema secundari en Si b M estructurat en un període ternari (2+2+2) amb extensió postcadencial. La segona frase finalitza en cadència trencada (ii6-V7-vi), mentre que la tercera finalitza en cadència autèntica perfecta (IV-V6/V-V7-I).

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 16-26)

1r episodi (c. 16-21) El primer episodi, que desenvolupa el motiu inicial del tema principal, s'estructura com a període binari contrastant (3+3) en el qual la frase d'antecedent s'inicia en Dominant de Fa (vii+2,V7) i finalitza en Mi b M (IV6-V7-I), mentre que la de conseqüent, realitzada a partir de la tercera frase del tema B, transcorre per Mi b M finalitzant en semicadència (I-V+4/IV-IV6-6It-V-V+7 8). La unió entre ambdós episodis es realitza mitjançant soldadura melòdica.

2n episodi (c. 22-26) Aquest segon episodi està extret a partir de la transició de la primera secció. En aquest cas, finalitza en semicadència de la tonalitat principal (vii7-V+7 8).

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 27-36)

Tema B (c. 27-31) S'inicia el segon tema en la tonalitat principal, sense haver recapitulat abans amb el primer; molt infreqüent en les Formes de Sonata de Mozart. El tema és idèntic a la primera secció en Mi b M.

Coda (c. 32-34) La coda, que recorda el tema principal i que únicament s'interpreta una vegada, finalitza en acord de sobretònica (I6/4-V7-I+7 8).

Segon Moviment (Tº Minuetto)

Forma Minuet-Trio. Si b Major

MINUET I (EXPOSICIÓ) (c.1-32)

El primer minuet respon a la Forma Binaria Recapitulada (Forma tipo Minuet), es a dir, s'estructura en tres seccions, la primera de les quals és oberta (finalitza en la tonalitat de la Dominant), la segona fa funció d'elaboració, mentre l'última recapitula el tema principal.

    SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c.1-12)

La primera secció es tracta d'un període binari paral·lel asimètric (4+6) en Si b M. La frase d'antecedent (2+2) es tracta d'una frase paral·lela simètrica (I6-V+4)-(V+4-I6) mentre que la de conseqüent (2+2+2) que s'inicia en pedal de Dominant de  Si b M i cadencia en Fa M (I6/4-V7-I), és ternaria. Els tres compassos restants són una extensió potscadencial amb prolongació de la Tònica.

    SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 13-18)

La segona secció amb funció d'elaboració, és un breu passatge (2+2+2) que s'inicia amb una sèrie de setenes disminuïdes amb resolució excepcional que cadencien en Mi b, per a finalitzar en semicadència de la tonalitat principal (vii7/5/V-I6/4-V)

    

    SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 19-32)

La tercera secció s'inicia de manera idèntica a la de l'exposiciò, però amb canvi de veus en l'harmonia i la melodia. La frase de conseqüent en aquest cas es dirigeix cap a Si b M, a més de mantindre i prolongar l'extensió postcadencial (vi-IV-II-V7-I)

MINUET II (EXPOSICIÓ) (c. 33-72)

De la mateixa manera que el primer minuet, la forma d'aquest segon respon al de Forma Binaria Recapitulada. En aquest cas la tonalitat principal del minuet és de Mi b M (subdominant de la tonalitat principal).

     SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c.33-49) 

La primera secció del segon minuet que s'inicia en Mi b M, s'estructura com a període binari paral·lel (8+8). La primera frase d'antecedent, binària paral·lela (4+4) es divideix en dues semifrases, la primera de les quals (2+2) transita entre les harmonies de tònica i dominant, per a finalitzar en la cadència perfecta (V7-I). La semifrase de conseqüent (2+2) finalitza en semicadència (V6/V-I6/4-V). Aquesta semicadència servirà de pont per a modular en la frase de conseqüent (4+4) a Si b M. La semifrase d'antecedent (2+2) s'inicia en V+6 de Si b M i finalitza en cadència imperfecta (V+6-I6), la semifrase de conseqüent es tracta d'un procés cadencial per a confirmar la tonalitat de dominant (I6-II6/5-V6/5/V-I6/4-V-I).

     SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 50-57)

La segona secció, és un breu passatge d'elaboració (4+4) que s'inicia en pedal de Dominant (de la tonalitat principal) i finalitza en semicadència amb sexta italiana inclosa (6It-V). 

    SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 58-72)

A la tercera secció la frase d'antecedent, que s'inicia en Mi b és idèntica a l'exposició, la frase de conseqüent és literal però en aquest cas en la tonalitat principal del segon minuet.

MINUET III (REEXPOSICIÓ) 

Minuet I Da Capo. 

Tercer Moviment (Allegro)

Forma Sonata. Mi b Major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-39)

Tema A (c. 1-8) Tema anacrusic en Mi b M (4+4) estructurat com a període binari paral·lel, la frase d'antecedent del qual finaliza en cadència imperfecta (vii5-I). La frase de conseqüent, en canvi, finalitza en semicadència (I6/4-V).

Transició (c. 9-16) Pont modulant dividit en dues frases (4+4) que s'inicia en Si b M (L'acord final del tema principal serveix com acord pivot en la modulació). La primera frase (2+2) finalitza en cadència imperfecta (V6/5-I) i és una repetició exacta de les dues semifrases. La segona frase contrastant és un procés cadencial (ii6-I6/4-V-I) que enllaça amb el tema secundari.

Tema B (c. 16-35) Tema que s'inicia per el·lipsi en la tonalitat de la Dominant (Si b M) i que està estructurat com a període ternari bar form (a-a-b'). Les dues primeres frases construïdes com a frases binaries contastants, són harmònicament idèntiques amb variacions melòdiques en l'antecedent. La frase de conseqüent finalitza en cadència trencada (ii6-I6/4-V7-vi). La tercera frase (2+2) realitza la cadència autèntica perfecta (IV-I6/4-V7-I).

Coda (c. 35-39) Extensió postcadencial  (2+3).

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 40-62)

1r episodi (c. 40-55) Episodi estructurat en dues frases en les quals s'elabora el tema principal. S'inicia en seqüència descendent de segona; el model en Fa m (iv6/4-V6/5-i) i  la repetició en Mi b M (iv6/4-V6/5-I) amb el quart grau com acord prèstec del menor. La segona frase també estructurada com seqüència de 4 compassos, en aquest cas ascendent, el motiu canvia de veus. El model s'inicia en la dominant de La b M i finalitza en Si b m. La repetició en la dominant de Si b m, finalitzant en Do m.

2n episodi (c. 55-62) Episodi que confirma la tonalitat de Do m (relatiu de la tonalitat principal) i que es divideix en dues frases (4+3). La primera frase conté un pedal intern de dominant per a finalitzar en semicadència, amb l'acord de sisena italiana exercicint la funció de subdominant (I-6it-V). A la segona frase (2+1) l'acord de dominant de Do m resol cap a l'acord de dominant de Mi b per a finalitzar en cadència imperfecta de Mi b M.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 62-102)

Tema A (c. 62-68) El tema principal es manté sense cap modificació respecte a la primera secció.

Transició (c. 69-75) La transició és idèntica en la tonalitat principal. Mentre que en l'exposició la semicadència de Mi b M serveix com acord pivot per tal de modular a Si b M, en aquest cas la semicadència serveix per a continuar en Mi b M.

Tema B (c. 76-95) El tema secundari també resta sense cap modificació respecte a la primera secció.

Coda (c. 96-102) Extensió postcadencial  (2+3+2) amb dos compassos afegits per tal d'emfatitzar la cadència final.