Sonata per a piano núm. 3 en Si b M, KV 281 (1774)

1. Context de la Sonata per a piano núm. 3 en Si b M, KV 281 (1774)

2. Anàlisi

   1.1 Primer moviment (Allegro assai)

      1.1.1 Secció I (Exposició)

      1.1.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.1.3 Secció III (Recapitulació)

   1.2 Segon moviment (Andante amoroso)

      1.2.1 Secció I (Exposició)

      1.2.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.2.3 Secció III (Recapitulació)     

   1.3 Tercer moviment (Allegro)

      1.3.1 Secció I (Exposició)

      1.3.2 Secció II 

      1.3.3 Secció III (Recapitulació) 
  
1. Context de la Sonata per a piano núm. 3 en Si b M, KV 281 (1774)

En aquesta sonata, escrita íntegrament a Munic, s'entreveu a poc a poc el segell propi de Mozart, allunyant-se així de la influència que Haydn exercí sobre ell. Els dos primers moviments són d'una nitidesa formal extraordinària, però val a dir que no ocorre al mateix amb el tercer moviment, que es situa a cavall entre la forma Rondó Sonata i la forma Rondó simple. Estructura formal que molt bé va saber explotar al llarg de la seua carrera; valguen com a exemple el 'Rondó alla Turca' de la seua sonata KV 331 o el Rondó del '3r concert per a trompa' KV. 447.

2. Anàlisi

Primer Moviment (Allegro assai)

Forma Sonata. Si b Major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-40)

Tema A (c. 1-8) Tema en Si b M construït en un període simètric de 8 compassos. La frase d'antecedent (2+2) està construïda alhora per dues semifrases, la primera semifrase actua d'antecedent mentre que la segona de conseqüent contrastant. Aquesta primera frase finalitza en cadència perfecta (V7-I). La segona frase s'inicia exactament igual que la primera a l'octava baixa, mentre que la semifrase de conseqüent cadència per tal de finalitzar el tema (ii6-I6/4-V7-I).

Transició (c. 8-17) Pont dividit en 2 frases (5+6) amb inici per el·lipsi en Si b M que es dirigeix cap a Fa M. La primera de les frases s'estructura en dos semifrases sobre un pedal de tònica, la segona semifrase idèntica a la primera. La segona frase (4+3) que també s'inicia per el·lipsi, comença amb una seqüència melòdica descendent i finalitza en un cadència imperfecta a Fa M (vii5-I).

Tema B (c. 18-34) Construït sobre un únic tema, el tema B s'estructura en 2 períodes. El 1r període (2+2+2) s'inicia en anacrusa i conclou en semicadència plagal (I-V6-I-IV). El 2n període (8+5) es divideix alhora en 2 frases. La primera frase (2+2+2) consisteix en una seqüència descendent de segona, de dos compassos i amb tres elements (model  i dues repeticions). Mentre que la segona frase (4+4) es tracta d'un procés cadencial (vii+4/3-ii6-I6/4-V7-I) que es repeteix dues vegades. /

Coda (c. 34-40) La coda és una extensió postcadencial (i6-I6/4-V7-I) repetida dues vegades, que finalitza en un pedal figurat de Tònica (Dominant de la tonalitat principal) i en l'acord de sobretònica (I+7 8)

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 41-69)

1r episodi (c. 41-44) Este breu episodi en Fa M està basat en el motiu del 2n període del tema B, i consisteix en una sèrie de sisenes (V7 6-IV7 6-iii7 6-ii7 6-I+5 6).

2n episodi (c. 45-54) Basat en el tema principal, el segon episodi, que s'inicia en Fa M, està estructurat a la manera del forstpinnung barroc; l'antecedent (2+2) finalitza en una cadència autèntica perfecta (ii6-I6/4-V7-I). El fortspinnung (2+2+2) que es tracta d'una seqüència modulant descendent s'inicia en Fa M, transcorre per Si b M (V7), sol m (vii7-i), do m (vii7-i), Fa (V7) i l'epileg que finalitza en semicadència de sol m (vii7/V-V-vii+4/b3).

3r episodi (c. 55-69) L'últim episodi on s'elaboren motius tant del tema principal (fuses del c. 3) com elements del tema secundari, s'inicia en sol m, modula a Mi b M (c. 61-63) (iii-V+6-I) i es dirigeix de nou cap a la tonalitat principal al compàs 68 (V+6-I). El final del desenvolupament s'enllaça, mitjançant una soldadura melòdica,amb la recapitulació.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 70-109)

Tema A (c. 70-77) El tema A torna a presentar-se sense cap alteració respecte a la primera secció.

Transició (c. 77-82) La transició, igual que el tema principal, és idèntica a l'exposició. S'hauria de tindre en compte que en la primera secció aquest pont serveix per a modular a la dominant, mentre que a la recapitulació es dirigeix cap a la semicadència de Si b M.

Tema B (c. 83-99) El tema secundari es presenta de manera literal a la primera secció en la tonalitat principal.

Coda (c. 83-99) Igualment la Coda és literal a la primera secció, en aquest cas en Si b M.

Segon Moviment (Andante amoroso)

Forma Sonata. Mi b Major

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-46)

Tema A (c. 1-15) Frase periòdica binària asimètrica en Mi b M. La frase d'antecedent amb estructura de bar form (3+3+2) finalitza amb cadència perfecta (IV-I6/4-V7-I), la frase de conseqüent (4+4) dividida en dues semifrases, la primera de les quals finalitza en semicadència (I6-ii6-V7), mentre que la següent finalitza en cadència autèntica perfecta (I-V7-I) amb prolongació de l'acord de tònica.

Transició (c. 16-28) Construïda amb una nova figura rítmica, la transició s'estructura en un període ternari simètric, que es dirigeix des de la tonalitat principal fins al de la dominant (Si b M). La primera semifrase (2+2) alterna les harmonies de tònica i dominant (I-V6) mentre que la segona semifrase (2+2) finalitza en semicadència (V+6/V-V), evidenciant així la modulació cap a la dominant. A la tercera semifrase (2+2) es confirma la tonalitat de Si b M (VI6-V6/4-V/V de Mi b M; II6-I6/4-V de Si b M). 

Tema B (c. 28-43) Construït sobre un tema en Si b M el tema secundari conté dos períodes. El primer període és una única frase binaria paral·lela (2+2) 1a semifrase (I-ii) 2a semifrase (V-I). El segon es tracta d'un període ternari (4+4+5), les dos primeres frases són paral·leles mentre la tercera comença per el·lipsi. El tema finalitza en cadència autèntica perfecta (vii+4/b3/ii-ii6-vii7/V-V7-I).

Coda (c. 43-46) Extensió postcadencial amb prolongació final de la tònica que funciona com a Coda de la secció.

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 47-58)

Breu pont construït amb una període binàri contrastant que s'inicia en Si b M. La prima frase (2+2+2) s'elabora a partir del motiu inicial del tema B i finalitza amb l'acord vii7 de Mi b M. La segona frase (2+2+2) que s'inicia per el·lipsi, finalitza en semicadència de Mi b M (vii7-6It-V7). 

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 59-106)

Tema A (c. 59-72) El tema principal és estructuralment idèntic a l'exposició, però amb variació melòdica. En aquest cas la prolongaciò de la tònica en el compàs final del tema es substitueix per el V+4 del IV.

Transició (c. 74-87) La transició és literal a l'exposició però en aquest cas transcorre des de La b M cap a Mi b M (per analogia amb la transició que passa de Mi b M  a Si b M).

Tema B (c. 88-103) De la mateixa manera ocorre al tema secundari, que es presenta sense cap alteració tenint en compte que en aquest cas està en la tonalitat principal.

Coda (c. 103-106) Extensió postcadencial amb prolongació final de la tònica que funciona com a Coda de la secció.

Tercer Moviment (Allegro)

Forma Rondó-Sonata. Si b Major

Aquest Rondó és una barreja entre Rondó simple, per l'alternança dels temes i la no  existència d'una segona secció pròpiament d'elaboració, i Rondó-Sonata pel tractament de la primera secció, en la qual apareix el tema principal dues vegades intercalat amb el tema B, i la existència d'una transició. A més de la recapitulació d'aquest tema secundari en la tonalitat principal. 

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-51)

Tema A  (c. 1-17)  El tema principal del Rondó en Si b M s'estructura en 2 períodes. El primer període (4+4) és binari paral·lel amb una frase d'antecedent (1+1+2) que finalitza en semicadència (IV6/4-I6/4-V) i una frase de conseqüent que resulta ser una variació melòdica que finalitza en cadència autèntica perfecta (IV6-V4 3-I). El segon és un període binari (4+4) amb extensió postcadencial (2).  

Transició (c. 18-27) La transició es divideix en dues frases, la primera (2+2) s'inicia en Si b M i finalitza en semicadència (I-V), la segona (2+2+2) s'inicia en vi de Sib M, acord pont (ii de Fa M) i finalitza en semicadència de Fa M (ii6-I6/4-V7).

Tema B (c. 28-39) El tema secundari que s'enllaça en la transició amb una soldadura melòdica està escrit en Fa m. És un període binari contrastant la primera frase del qual (2+2) finalitza en cadència imperfecta (V+6-I6). La segona frase (3+3+2) que repeteix parcialment les dues primeres semifrases, finalitza en cadència autèntica perfecta (ii6/5-V4 3-I).

Enllaç (c. 39-43) La tornada al tema principal es realitza mitjançant la repetició de la següent progressió (V7/IV-IV;vii+6/3) que arriba fins a la fermata.

Tema A (c. 44-51) El tema principal es repeteix parcialment, ja que el segon període no apareix. L'enllaç entre els temes es realitza mitjançant una soldadura melòdica de tres notes.

SECCIÓ II (Segona Part) (c. 52-67)

Tema C (c. 52-67) El tercer tema, en aquest cas grup temàtic, en sol m (relatiu menor de la tonalitat principal) està dividit en dos temes.

Tema c1 (c. 52-59) Període binari contrastant (4+4) en sol m amb barra de repetició inclosa.; la frase d'antecedent (2+1+1) s'inicia en la tònica i finalitza en una sèrie de sisenes, mentre que la de conseqüent finalitza en semicadència amb l'acord de sisena alemanya en el procés cadencial (6Al-i6/4-V).

Tema c2 (c. 60-67) Període binari contrastant (4+4) la frase d'antecedent s'inicia i finalitza en la dominant (V-i-vii6/+4-i-6It-i+7 8), la frase de conseqüent que utilitza el mateix motiu que el conseqüent del tema c1, s'inicia en tònica i finalitza en acord de sobretònica. (i6-V6/5-IV-V+4/3-i6/4-V7-i+7 8).

(ii6-I6/4-V7). (c. 68-70) La modulació de sol m a Si b M s'efectua mitjançant tres compassos amb acords que funcionen com a dominants  (vii+4/b3-I6 de Do; 6It-V de sol m; V+6 de Sib M). S'ha de fer notar el moviment cromàtic de les notes extremes (si-do-do#-re-mib a la veu aguda; fa-mi-mib-re a la veu greu).

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 72-162)

Tema A (c. 72-88) El tema torna a anunciar-se exactament igual que a la primera secció. S'afegeix mig compàs al final per tal de modular a Mi b M, tonalitat amb la qual començarà un nou tema.

Tema D (c. 90-109) Tema en Mi b M (Subdominant de la tonalitat principal) que s'estructura en dos períodes. El primer període es considera un període ternari (4+4+4) amb tres frases paral·leles simètriques. La primera frase (2+2) s'inicia en la tònica i finalitza en semicadència (I-V6/5), la segona (2+2) i tercera (2+2) mantenen la mateixa semifrase d'antecent, però, mentre la segona finalitza en cadència perfecta, la tercera finalitza en cadència autèntica perfecta. El segon període en canvi és binari contrastant (4+4). La primera frase (2+2) es tracta d'una seqüència modulant de 2a descendent amb dos elements (vii+6/5/ii-ii;vii+6/5-I) mentre que la segona frase (2+2) conté una pedal interna de dominant de Mi b M i tònica de Si b M que finalitza en semicadència de Si b M (ii6-I6/4-V).

Enllaç (c. 110-114) Per tal de transitar de nou cap al tema principal utilitza 4 compassos d'enllaç en Fa M.

Tema A (c. 115-123) Reproducció parcial del tema principal, en aquest cas en Fa M, que primer apareix en les veus greus per a tornar-se a repetir posteriorment de manera exacta en la veu superior.

Tema B (c. 124-136) Tema secundari transportat a la tonalitat principal.

Enllaç (c. 136-142) La primera part de l'enllaç és una còpia literal dels c. 39-43 però en la tonalitat principal, la segona part es tracta d'un cromatisme melòdica per tal d'aplegar a l'anacrusa del tema principal.

Tema A (c. 43-162) La cinquena i última aparició del tema principal és literal, tot i que és més habitual que l'última aparició siga parcial. S'afegeixen tres compassos per tal d'emfatitzar la cadència final.