Sonata per a piano núm. 6 en Re M, KV 284 (1775)

1. Context de la Sonata per a piano núm. 6 en Re M, KV 284 (1775)

2. Anàlisi

   1.1 Primer moviment (Allegro)

      1.1.1 Secció I (Exposició)

      1.1.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.1.3 Secció III (Recapitulació)

   1.2 Segon moviment (Rondeau en Polonaise)

      1.2.1 Secció I (Exposició)

      1.2.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.2.3 Secció III (Recapitulació)     

   1.3 Tercer moviment (Tema i Variacions)

      1.3.1 Secció I (Exposició)

      1.3.2 Secció II (Desenvolupament)

      1.3.3 Secció III (Recapitulació)   

1. Context de la Sonata per a piano núm. 6 en Re M, KV 284 (1775)

2. Anàlisi

Primer Moviment (Allegro)

Forma Sonata. Re Major.

SECCIÓ I (EXPOSICIÓ) (c. 1-51)

Tema A (c. 1-9) Tema principal escrit en Re M i estructurat com a període binari contrastant asimètric (4+6). La frase d'antecedent (binària contrastant) és de textura unísona i finalitza en semicadència. La frase de conseqüent (3+3) s'inicia en pedal de dominant per a finalitzar en cadència autèntica perfecta (V-I); de nou amb textura unísona en la semifrase de conseqüent.

Transició (c. 9-21) El pont, que s'inicia per elipsi amb pedal de Re, es manté en tot moment en la tonalitat principal; al compás 16 podem trobar una sisena alemanya.  L'última frase està construïda a partir del pedal de la Dominant per a finalitzar en semicadència. Aquest últim acord servirà d'acord pivot per a modular a la Dominant (V de Re M; I de La M)

Tema B (c. 22-50) Grup temàtic secundari en la tonalitat de la Dominant, que s'estructura en dos temes (b1 i b2)

Tema b1 (c. 22-38) Tema construït com a període binari contrastant (8+8). La frase d'antecedent està alhora estructurada com a frase binaria paral·lela (4+4) on la semifrase de conseqüent és una variació melòdica de la semifrase d'antecedent. Ambdues semifrases estan construïdes a partir d'una sèrie de sisenes (V6-IV6-III6-II6-I6). La frase de conseqüent (4+4) s'inicia amb una progressió ascendent de segones per tal de desembocar en la 6a alemanya. La semifrase del conseqüent conté un pedal de dominant i finalitza en semicadència (I6/4-V7).

Tema b2 (c. 39-50) Tema secundari que consisteix en un període binari contrastant asimètric (8+5), la frase d'antecedent del qual (3+5) s'inicia melòdicament de manera versemblant al final de l'antecedent i finalitza en cadència imperfecta (V6/5-I), la frase de conseqüent (2+3) s'inicia en subdominant per tal de finalitzar en cadència autèntica perfecta (IV-vii7/V-I6/4-V7-I)

Coda (c. 50-51) Breu extensió postcadencial.

SECCIÓ II (DESENVOLUPAMENT) (c. 52-71)

Episodi 1 (c. 52-59) Elaboració seqüencial del tema secundari, que s'inicia en la menor passa per mi menor i finalitza en si menor. S'ha de notar a més que el motiu va canviant de veu per moviment contrari.

Episodi 2 (c. 52-70) Episodi dividit en dues frases (6+5), la primera de les quals s'inicia en seqüència de dos compassos de segona descendent  en si m i passa per fa# m, mi m i finalitza en re m. La segona frase, amb funció de retransició, elabora el motiu del tema b2 per augmentació en una sèrie de sisenes paral·leles. Finalitza en semicadència de la tonalitat principal (6Nap-vii5/V-V). La unió a la recaptulació es realitza mitjançant soldadura melòdica de Re M.

SECCIÓ III (RECAPITULACIÓ) (c. 72-127)

Tema A (c. 72-80) El tema principal es manté sense cap modificació respecte a la primera secció. 

Transició (c. 80-92) La transició continua sense cap difèrencia, així doncs finalitza en semicadència. En aquest cas seguirà en la tonalitat principal.

Tema B (c. 93-127) El segon tema pateix una lleugera modificiació, així la semifrase del conseqüent del tema  b1 s'allarga un compàs per tal de canviar de registre (c. 97). El tema b2 es prolonga 4 compassos (c.118-121).

Coda (c. 128-129) Breu extensió postcadencial.