És curiós que en una època de constants canvis com l'actual, la matèria de l'harmonia clàssica s'ha mantingut indefectiblement sense cap mena de modificació substancial en l'ensenyament musical des que Jean Philippe Rameau el 1722 exposà la teoria de l'harmonia en el seu "Traité de l'harmonie reduite à les Principes naturels" .
En aquest tractat s'admetia l'existència d'un centre tonal (le centre harmonique), la construcció mitjançant terceres majors superposades, i la reducció de tots els acords d'una tonalitat a tres funcions bàsiques: Tònica, Subdominant i Dominant. És a dir, els principis bàsics en què es fonamenta l'assignatura als actuals conservatoris.
I és justament eixe motiu (perquè es tracta de principis bàsics) pel qual s'ha de respectar el contingut de la matèria. Tot i que s'ha de dir que durant molts anys l'assignatura ha sigut estudiada per l'alumnat a contracor, potser per la metodologia, potser per la seua dificultat o potser perquè no troben cap utilitat a la matèria. Per això, l'estudi de l'harmonia està necessitat de renovar-se en la forma. És a dir, és d'obligada implementació, si no volem que s'acabe extingint l'assignatura dels conservatoris, un canvi en la manera d'enfocar-la.
Val a dir com a conclusió, que Rameau va ser al món de la música el mateix que Newton, Copèrnic, Kepler o Galileu al de la ciència. Autèntics innovadors, tant per la seua capacitat d'abstracció en la manera d'entendre els seus camps d'estudi com per la influència que van tenir en les generacions posteriors.
Tractat d'Harmonía de Jean-Philippe Rameau (1722). Font: Gallica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si tens algun suggeriment per tal de millorar aquest blog no dubtes en fer-m'ho arribar. Estaré ben agraït.