Música i Filosofia. L'Estètica Musical

Al llarg de la història, la música no sempre ha estat considerada una expressió artística, és més, en alguna època se l'ha considerada una activitat pròpia de serfs. La història de la música ha tingut una història diferenciada de la resta d'arts. En la Antiga Grècia per exemple, la paraula i la poesia estaven en un ordre superior al so musical.

Pel que fa a la poesia, la relació històrica és molt estreta, tant que fins al s XVII a penes hi ha una música intrumental pura i deslligada de la veu i el text. Tant és així que algunes teories molt importants parlen d'un orige comú entre ambdós, com bé ens diu Blasina Cantizano Vázquez (Professora de la Universitat d'Almeria) en el següent article:
https://webs.ucm.es/info/especulo/numero30/poemusi.html.

"Art Collage" per Pixabay Lice

La música comporta a més altre problema al llarg de la història, ja que no és fins fa relativament poc que s'ha pres consciència del seu passat. Els músics no van tenir mai necessitat de perpetuar-la i el passat musical mai ha sigut un model vàlid de reflexió. Així ha tingut com a conseqüència  que la història de la música haja estat apartada de la història oficial de l'art. A més, podríem afegir-li el caràcter utilitari que la música ha portat en la història; bé per a acompanyar textos, poesia o actes de tota mena o bé com a simple distracció.

Tot i això, hauríem de preguntar-nos quines han sigut les causes que han permés que la música es perpetue al llarg del temps. Potser per la transmissió oral de generació en generació i d'un lloc a un altre, d'una manera que les altres arts no han pogut fer-ho. 

Per tal de comprendre una mica més el concepte de l'estètica musical i la seua evolució adjunte els següents articles tant sobre la història de la música com de la història de l'estètica musical.

• Un descenso por la estética musical desde Boulez a Beethoven. Revista Campus Digital.

http://edit.um.es/campusdigital/un-descenso-por-la-estetica-musical-desde-boulez-a-beethoven/

• Pretty much the whole history of music, explained in 5 minutes by Leonard Bernstein. Classic FM.

https://www.classicfm.com/composers/bernstein-l/guides/whole-history-of-music/

• The Music and Languages Frontiers Lab. MFL

http://www.musiclanguagefrontiers.com/

Música i Psicologia. La Musicoteràpia

Potser no existix res que produïsca més impacte sobre el cervell que la música; que afecta de manera immediata a la memòria, al moviment i a les emocions. Ens anima, ens relaxa, ens entristeix, ens alegra; té eixa capacitat de canviar el nostre estat d'ànim i afectar sobre el nostre univers emocional. 

La música és important a l'àmbit de la Psicologia, ja que pot aplicar-se als pacients que pateixen trastorns en les estructures cerebrals per tal d'ajudar-los. A les persones amb autisme els és més fàcil comunicar-se a través de la música, a les persones amb afàsia els ajuda  a comunicar-se amb el cant, les que pateixen Alzheimer els pot millorar la funció  cognitiva global i la qualitat de vida i així nombrosos exemples d'aquests beneficis.

Així, en termes generals, el camp de la Musicoteràpia podríem dir que és l'ús de la música i els seus elements com a ferramenta per a facilitar i promoure la comunicació, l'aprenentatge, la mobilització, l'expressió o infinitat d'objectius terapèutics. En altres termes és entendre la música com a eina per a millorar la qualitat de vida, el benestar físic, mental o emocional de les persones mitjançant experiències musicals.

La músicoterèpia tot i ser mil·lenària, és ben jove en termes científics. Està cada dia més present en la nostra societat i en les darreres dècades ha anat introduint-se a poc a poc en els programes d'hospitals, escoles de música, centres d'educació especial, centres d'integració, col·legis de tot el món. Aquest camp s'ha presentat amb múltiples definicions durant la vida.

La World Music Therapy Federation (Federació Mundial de Musicoteràpia), va revisar el terme fa uns anys i el va actualitzar per tal d'adaptar-lo a la realitat del moment: 

"La musicoteràpia és l'ús professional de la música i els seus elements com una intervenció en ambients mèdics, educatius, i quotidians amb individus, grups, famílies o comunitats, buscant optimitzar la seua qualitat de vida i millora la salut física, social, comunicativa, emocional i intel·lectual i el seu benestar. La investigació, la pràctica, l'educació i la instrucció clínica en la musicoterapia estan basades en estandards professionals segons els contextos culturals, socials i polítics".

Per a més informació sobre musicoteràpia; http://feamt.es/ Federació Espanyola d'Associacions de MusicoTeràpia.

Música i Escena. Breu història de la música incidental

Des de l'Antiga Grècia, la música ha anat lligada indefectiblement a l'escena, bé per tal de reforçar l'acció, bé per a unir distintes escenes o bé per a entretenir al públic durant els descansos. Aquesta unió entre música i teatre ha anat creant distints gèneres al llarg de la història com l'òpera, la música incidental, el musical i més recentment al s. XX, les bandes sonores.

Entre els exemples més coneguts dels compositors clàssics trobem Egmont de L.V. Beethoven a partir de l'obra de Goethe, Somni d'una nit d'estiu de F. Mendelssohn a partir de l'obra de W. Shakespeare, Peer Gynt d'Edvar Grieg basada en l'obra homònima d'Ibsen o El Retaule de Maese Pedro de M. de Falla a partir del Quixot de M. Cervantes.

L'Òpera es tracta d'una art escènica amb text dramàtic escrit o adaptat expressament que s'escenifica cantant; tot i que poden existir parts parlades, amb acompanyament orquestral i una posada en escena teatral. Com es coneix en l'actualitat naix a les acaballes del S. XVI a les petites corts d'Itàlia amb els precedents dels madrigals, els balls de màscares, així com altres espectacles de la cort del Renaixement on hi intervenen figurants, música i ball. És l'Orfeu de C. Monteverdi,  basada en la Fabula del personatge de la mitologia grega, l'òpera que té l'honor de ser una de les primeres òperes que encara es programen de manera regular.

"Broadway" per Adib Roy
baix llicència CC BY-NC-ND 2.0

Més recentment, als inicis del s. XX, apareix el que hui dia coneguem com a Teatre Musical o Musical, amb la mateixa idea de combinar teatre, música; però amb la novetat d'incloure  la dansa així com parts parlades barrejades amb parts cantades.  D'entre les obres més conegudes trobem West Side Story  de L. Bernstein basada en Romeu i Julieta de W. Shakespeare adaptada als temps moderns, Els Miserables de C.M. Schönberg a partir de la novel·la homònima de V. Hugo o El fantasma de l'Òpera d'A. Ll. Weber basada en la novel·la gòtica de Gastón Leroux. 

La música per al cine sonor comença al 1926 quan la Warner realitza la primera pel·lícula amb so sincronitzat; El cantor de jazz. D'entre els primers compositors que van tractar d'adaptar el seu propi llenguatge al del cinema, trobem E. Satie, C. Saint-Saëns, S. Prokofiev, D. Milhaud, D. Shostackovich i A. Honneger. El 1953 amb l'arribada del So Estereo, dotarà als compositors de noves possibilitats. Els darrers anys bandes sonores com La Guerra de les Galàxies, Indiana Jones, ET. totes elles de John Williams, La Missió de Ennio Morricone o Esmorzar amb diamants d'Henry Mancini han quedat a la memòria col·lectiva com a clàssics de la música. 

Per a finalitzar i per tal de comprendre l'efecte de la música a l'escena deixe aquests vídeos que ho il·lustren a la perfecció. "Com canvia el sentit de l'escena canviant la música" https://www.youtube.com/watch?v=Xl2lqBonAk0; "L'efecte de la música en el cine" https://www.youtube.com/watch?v=jWzr9MOZBb4