Música i Escena. Breu història de la música incidental

Des de l'Antiga Grècia, la música ha anat lligada indefectiblement a l'escena, bé per tal de reforçar l'acció, bé per a unir distintes escenes o bé per a entretenir al públic durant els descansos. Aquesta unió entre música i teatre ha anat creant distints gèneres al llarg de la història com l'òpera, la música incidental, el musical i més recentment al s. XX, les bandes sonores.

Entre els exemples més coneguts dels compositors clàssics trobem Egmont de L.V. Beethoven a partir de l'obra de Goethe, Somni d'una nit d'estiu de F. Mendelssohn a partir de l'obra de W. Shakespeare, Peer Gynt d'Edvar Grieg basada en l'obra homònima d'Ibsen o El Retaule de Maese Pedro de M. de Falla a partir del Quixot de M. Cervantes.

L'Òpera es tracta d'una art escènica amb text dramàtic escrit o adaptat expressament que s'escenifica cantant; tot i que poden existir parts parlades, amb acompanyament orquestral i una posada en escena teatral. Com es coneix en l'actualitat naix a les acaballes del S. XVI a les petites corts d'Itàlia amb els precedents dels madrigals, els balls de màscares, així com altres espectacles de la cort del Renaixement on hi intervenen figurants, música i ball. És l'Orfeu de C. Monteverdi,  basada en la Fabula del personatge de la mitologia grega, l'òpera que té l'honor de ser una de les primeres òperes que encara es programen de manera regular.

"Broadway" per Adib Roy
baix llicència CC BY-NC-ND 2.0

Més recentment, als inicis del s. XX, apareix el que hui dia coneguem com a Teatre Musical o Musical, amb la mateixa idea de combinar teatre, música; però amb la novetat d'incloure  la dansa així com parts parlades barrejades amb parts cantades.  D'entre les obres més conegudes trobem West Side Story  de L. Bernstein basada en Romeu i Julieta de W. Shakespeare adaptada als temps moderns, Els Miserables de C.M. Schönberg a partir de la novel·la homònima de V. Hugo o El fantasma de l'Òpera d'A. Ll. Weber basada en la novel·la gòtica de Gastón Leroux. 

La música per al cine sonor comença al 1926 quan la Warner realitza la primera pel·lícula amb so sincronitzat; El cantor de jazz. D'entre els primers compositors que van tractar d'adaptar el seu propi llenguatge al del cinema, trobem E. Satie, C. Saint-Saëns, S. Prokofiev, D. Milhaud, D. Shostackovich i A. Honneger. El 1953 amb l'arribada del So Estereo, dotarà als compositors de noves possibilitats. Els darrers anys bandes sonores com La Guerra de les Galàxies, Indiana Jones, ET. totes elles de John Williams, La Missió de Ennio Morricone o Esmorzar amb diamants d'Henry Mancini han quedat a la memòria col·lectiva com a clàssics de la música. 

Per a finalitzar i per tal de comprendre l'efecte de la música a l'escena deixe aquests vídeos que ho il·lustren a la perfecció. "Com canvia el sentit de l'escena canviant la música" https://www.youtube.com/watch?v=Xl2lqBonAk0; "L'efecte de la música en el cine" https://www.youtube.com/watch?v=jWzr9MOZBb4