Música i Llenguatge.

L'interés per comparar la música i el llenguatge, així com per vincular aquestes dues disciplines gaudeixen d'una llarga tradició en la cultura occidental. Hi ha raons suficients per  a establir similituds  entre la música i el llenguatge; en els últims temps han anat sorgint dintre dels camps de la Musicologia i Psicologia distints estudis que evidencien aquest fet. 

Hi ha un gran nombre d'autors que afirmen que la música i el llenguatge presenten trets comuns quant a forma i a les seues funcions. Tot i això ens trobem dificultats a l'hora de trobar similituds, ja que ambdós són fenòmens complexos. Segons Molino la música i el llenguatge són activitats socials que serveixen per a constituir, comunicar i compartir pautes de comportament i estats mentals i emocionals entre membres d'una comunitat humana. Des d'un punt de vista més específic i segons José Manuel Igoa l'anàlisi dels paral·lelismes  entre la música i el llenguatge es redueix a la recerca de mecanismes i recursos de processaments específics de cada àmbit.

Les relacions entre la música i el llenguatge es poden comparar des de tres punts de vista. En primer lloc poden comparar-les des de la percepció i producció del so.  En segon lloc podem comparar-les des de la formació de seqüències complexes a partir d'unitats bàsiques, amb normes pròpies de construcció. I per últim a l'expressió i interpretació d'intencions i significats. 

Segons afirmen Lerdahl i Jackendoff una propietat emergent de la sintaxi que trobem en les llengües naturals i que també es dóna en la música tonal occidental és l'existència de "jerarquies amb nucli", és a dir combinacions d'elements encapçalades per un element principal (nucli). Podem observar un exemple il·lustratiu que representat l'anàlisi paral·lela d'una frase musical i una frase del llenguatge. Ambdues estructures són jeràrquiques, que giren al voltant d'un element principal.

Font: Lerhdal i Jackendoff (estructura arbòria) 

Font: Universitat Oberta de Catalunya

Així doncs podríem afirmar que la música i el llenguatge són dos sistemes cognitius que comparteixen propietats comunes. Per una part tenen ambdues les mateixes condicions d'entrada i sortida, un mitjà acústic productor a través del qual s'expressen, la capacitat combinatòria infinita i unes estructures bàsiques semblants. La diferència fonamental entre aquests fenòmens és la manera tan diferent que tenen aquestes d'utilitzar els elements comuns, ja que mentre la música disposa dels elements a favor de l'expressió d'experiències emotives, el llenguatge ho fa amb la motivació de comunicar missatges amb una proposició concreta.